Solament posaré quatre : Agrella , el seu nom científic es " rumex acetosa " ( primera fotografia). El gust àcid de les fulles motiva el seu nom en català de " vinagreta " i de " accedera " en castellà. El seu gust es semblant al de la bleda però una mica més picant. Es poden fer amanides doncs les fulles tenen el gust com el Kiwi o la maduixa de bosc. I també sopes i purés.
Dent de lleó , el seu nom científic es " taraxacum officinale " , en castellá " diente de león o camoroja ". Les fulles surten de la terra, no al llarg de la tija. Les seves fulles tenen usos gastronòmics i es poden menjar crues , fregides o bullides. Creixen a les vores dels camins, marges de boscos... ( segona fotografia). Es poden fer bones amanides amb l'api, la ceba o la pastanaga. Tenen propietats diurètiques, hepàtiques i laxants.
L'ORTIGA , el seu nom científic es " urtica dioica " i en castellà te el mateix nom. Els brots tendres i les fulles , després de rentar-les amb guants, es fan bullir entre 10 i 15 minuts; amanides amb oli i sal superen en valor nutritiu a les dels espinacs aportant ferro o silici i una gran quantitat de proteïnes. ( tercera foto). L'0rtiga és una herba comestible i medicinal excel.lentíssima : en infusió per curar la cistitis i els dolors reumàtics, es també depurativa i diürètica. El suc fresc es pren contra l'anèmia ja que és molt rica en vitamines, ferro i minerals. Alguns la consideren " herba maleïda " per les fitblades.
LLETSÓ, el seu nom cièntífic es " sonchus oleraceus " i en castellà " cerraja o lechuguilla ". És un dels ingredients normals de la cuina mediterrània tradicional : per fer amanides amb romàquet, enciam, cogombre, ceba i pastanaga ( quarta fotografia). Resulta molt útil per contrarrestar el gust una mica insípid de l'enciam comercial. A casa nostra durant i després de la Guerra feiem moltes amanides de lletsons. Les fulles agraden moltíssim als conills. Les infosions serveixen : per combatre la grip, els refredats , la gota i la hipertensió arterial.
