La farigola ve de la paraula llatina " ferricula " però també en caatalà s'anome timó y el nom cièntific amb que es coneix es " Tymus vulgaris ". I en castellà " tomillo ".
La farigola es un petit arbust aromàtic perennifoli que no passa dels 10 cm. d'alçada Presenta fulles sense peciol, moltes petites de 4 a 9 mm. amb les vores del limbe enrotllades cap al revés. Les fulles són d'un color verd apagat per l'envers i de un color blanquinós per revés ja que està cobert de pels blancs. Les fulles es disposen de forma oposada al llarg de la tija. ( veure
primera fotografia ).
Les nombroses branques són llenyoses, erectes, compactes i marranoses ( tercera fotografia). Floreix a la primavera. Les flors són lleugerement blaves , i es disposen formant canells. ( primera i tercera fotografia). " El dia de l'Ascensió i n'es de festa grossa, les donzelletes d'Ausona van a collir les farigoles, perquè damunt d'una d'elles veuen el que els avis conten que Jesús hi posà el peu, per a volar a la Glòria " ( Jacint Verdaguer), A la flor que no hi ha mel, les abelles no hi adoren i precisament la mel de farigola es una de les més gustoses.
Els antics egipcis utilitzaven la farigola barrejada amb altres ingredients per embalsamar els morts. A l'antiga Grecia l'utilitzaven com a perfum durant els banys i la cremaven com a encens al altar dels seus déus.Una llegenda explica que la farigola va nèixer de la llàgrima de la bella Helena , a qui els déus van convertir en planta. Els romans l'utilitzaren per purificar els espais i per donar una sabor aromàtica al forratge i als licors. Durant l' Edat Mitjana , es possava sota els coixins per conciliar al son i protegir-se de malson. En aquest període , les dames brodaven la figura de la farigola en les vestidures dels cavallers i guerrers ja que es suposava que donava valor i força al portador. S'utilitzava també com encens i es posava sobre el féreter , durant el funeral perquè s'assegures el pas a l'altra vida.
Farigola, seca farigola, surt que la primavera torna, ja pots posar-te verda, florir i resplandir que la llum brilla i el dia és mes llarg.
Farigola, dolça farigola, sopa farem i curarem, ja que aquestes propietats , ets l'ùnica que, ens saps. Segons la tradició , el Divendres Sant principalment com durant tota la Setmana Santa fins a principi de juny, es quan s'ha de recollir la farigola, dons és un dia de lluna plena i aquesta lluna té les propietats i les virtuts per reforçar la saba i es el període màxim de floració. Avui encara en molts pobles el Divendres Sant a la porta de l'església s'hi posen manells de farigola.
SOPA DE FARIGOLA. El poeta Josep Carner ho explica així : " Fum que vas a la teulada i que n`'xes floc a floc, dius a la lluna afilada : - Vora l'olla salta el foc -. La mare crida i trascola i vigila de reüll la sopa de farigola que està si bull si no bull. Si, de lluny, el fum albires, plega, pare, tan fadic; ja s'entaulen les cadires i les sopes fan bonic; fins la boca més flamenca de desig d'haver-te es mor, sopa humil, sopa roseenca , mostrejada amb oli d'or . Troballa que ens fòres duta per un savi saberut, l'herba humil de roca eixuta et penetra de virtut, a la serena bocada troben la conversa els grans i a l'última cullerada hi ha la son per als infants ".
