LA LLAMA és un mamifer artiodàctil de la familia dels camèlids. El seu nom cientific es " lama glama ". Viu en estat domèstic des de fa milers d'anys ( les inques ) i forma ara part de la nostra ramaderia n autòctona. És una mica més gran que el guanac i difereix d'aquest per la forma del crani, les puntes de les orelles, corbades cap a l'interior i les callositats del pit i extremitats. ('última fotografia ).
Són animals que poden criar-se consumint farratge de baixos nivells de qualitat i digestibilitat on altres rumugants haurien serioses dificultats de sobreviure. Són incisius i molt longeus, afavorits per un sistema dentari que els permet seguir recollint farratge malgrat l'arid del terreny i l'apoquedat del mateix.
Té el cos cobert de llana espessa i llarga, que pot èsser de diversos colors i que comercialment es força apreciada. La seva carn porta més proteïnes que la de bou o de vaca i menys colesterol que la del xai. Transforma amb molt alta eficiència el farratge en carn i fibra ; aquesta es de molt bona firmeza i qualitat coneguda com " fina fiber " , producte molt apreciat en el món i té un alt pteu en el mercat. ( veure penúltima fotografia ).
El seu aparell digestiu té tres compartiments a diferència dels remugants clàssics que tenen quatre. Arriba a fer 115 cm. d'alçada en la creu ( dels més alts ) , de tronc esvelt , coll llarg, cap petit amb el mussell afuat, orelles llargues i amples, cua curta i potes primes ( segona fotografia ).
És el camèlic de major altura i mida, podent arribar a pesar 125 Kg. L'edat fèrtil comença als quatre anys i dura aproximadament fins als setze. Aón mansos, tranquils, pacifics i senzills de manejar. Com animal de càrrega pot transportar més de 50 kg. i caminar durant dos o tres setmanes a una mitjana de 40 km. diaris. Els hi agrada de tant en tant refrescar posant mig cos damunt l'aigua. ( primera fotografia ).
La LLAMA és un mamifer artiodàctil de la familia dels camèlids. El seu nom cientific es " llama glama ". Viu en estat domèstic des de fa diverses dècades i forma part de la nostra ramaderia autòctona. És una mica més gran que el guanac i difereix d'aquest per la forma del crani, les puntes de les orelles, corbades cap a l'interior, i les cal.lositats del pit i extremitats.
Són animals que poden criar-se consumint farratges de baixos nivells de qualitat i digestibilitat on altres remugants haurien serioses dificultats de sobreviure.
