L'ALFALS és una planta herbàcia perenne amb fulles trifoliades, àrpex foliolats dentats, inflorescències blavoses i fruit en llegums amb un cert nombre de llavors , que tenen la forma d'una petita mongeta , i fan uns 2 mm. de longitud( primera fotografia )
El seu nom científic es " medicago sativa " i es molt utilitzada en el món farmacèutic com després veurem " medicago " . La paraula alfals prové de l'àrab " al - fac - facah " que significa " mare de tots els aliments o el millor aliment " , utilitzant-la per enfortir el cabell.
Molt conreada com a planta farratgera ( tercera i quarta fotografia ) . Prospera en tot tipus de clima resistin molt bé les gelades. Es fa en secans de més 600 mm. de pluja anual i en regadius. Dóna 4 dallades en climes freds ; en els meridionals en incrementar-se el cicle vegetatiu, hom pot obtenir de 6 a 7 dellades.
És una planta àvida de fósfor i de potasi, i agraeix les aportacions de nitrogen després de cada tallada. La sembra és fa a la primavera o la tardor a raó de 18 - 20 kg. de llavors per ha. Es recol.lectada amb un 75 - 85 % de humitat i dóna un rendiment en farratge sec de 10 -12 tm/ ha.
La producció és consumida en part ( 45 % ) en verd, i la resta és conservada ensitjada, seca o deshidratada, quan es dóna aquest últim cas , l'alfals és transformat en farina destinada a l'elaboració de pinsos. La producció des del 1.950 s'ha duplicat degut al poc treball a esmerçar-hi, a la fàcil mecanització i als bons preus del mercat. Les comarques catalanes on se'n produeixen són: la conca del Segre, la del Gironés, la Selva i l'Empordà.
L'alfals és una de les font minerals més riques doncs les seves arrels absorbeixen gran cantitat. Es un excel.lent estimulant gràcies als remineralitzants ( calci i sílice ) i es beneficiosa per millorar les ungles fràgils, els cabells oberts i trencadisos, la menopausia i la osteoporosis.